23:31 28/07/03
El cor cavalcant, es girà cap la seva veïna de taula, com si fes hores que hi parlés. Maria de Gràcia, cosina amada, li seguí el joc, divertida, mentre ella intentava, de cua d'ull, localitzar l'estrany, entre el batibull de gent que es movia al so del vi i la musica i les converses pujades de to. Notà una presència a l'esquena. Na Maria l'interrogà:
-Què vols, marrec?
-Noble Guidó demana audiència a la senyora de la Terra Dolça i l'Alt Rieram, dama de les Arts, gentil trobairitz, filla de Barrabàs, rei dels boscos, camps i pobles del voltant.
-Amb quines intencions?
-Conversar en tertúl.lia distesa i presentar-vos un amic.
-Digue'ls que poden acompanyar-nos a la Sala de la Guineu - intervingué Jedra, la trobairitz, filla segona de Barrabàs i, al dins del tot, curiosa fins la mèdul.la de saber què estava passant. Acompanyà la paraula amb el gest del braç, en acollida, mentre mirava cap a Guidó i l'estrany.L'estrany va resultar dir-se Niut i ser nét del savi Hiuu, que en temps antics atorgà la prova de l'imperi a Barrabàs. Niut portava la llum al dins i havia corregut món per saber on tenia els peus. La seva correcció, en aquell entorn d'homes beguts, hauria destacat si ell fos home de destacar. El somriure li arribava a la nineta dels ulls mentre les acompanyava, ambdues de bracet, a la Sala de la Guineu. Un cop dins, li marxà el nerviosisme de feia un moment. Guidó, en canvi, no podia amagar l'excitació. A la Sala de la Guineu, cremaven herbes escollides de les zones dels alarbs. El seu fum endolcia l'aire de la cambra, folrada de llibres escrits en monestirs i catifes damunt la pedra. Les cadires eren còmodes, entapissades. Un criat els servia licor de pètals de les roses del jardí.
-Tinc entès que l'art ocupa el més profund de la vostra ànima...
-No podria fer altra cosa. Però, parleu-me de viatges.
-Viatjant s'aprèn que arreu és casa teva i, malgrat tot, vols tornar a casa.
-Per què no pareu?
-M'ofego, de pensar-ho. Viatjar és seguir un cabdell. Mai quedar-se en un enfoc.
-I cap on viatgeu ara?
-Voleu massa concreció. Els vents ens porten i mai se sap quin, exacte, ens deixa aquí.