|
Perdrem trenta mil batalles va dir el general
a la tropa però mai ens podran manllevar allò que ens aguanta.
La llum. La memòria.
Seia sota un arbre i va sentir la llengua dels
ocells. Era feta de forma diferent que la nostra. com un trencaclosques.
la llengua dels ocells. s'identificava si se sentia l'emoció que
provocava i amb què havia estat creat cada pip-pip. era una llengua
que calia imaginar. que s'imaginava. Eren pomes a l'arbre i una mica a
terra, dalt d'un turó, el pomer frondós. Llengua feta d'avui
que és demà i passat. d'estimo i existeixo només per
l'alegria d'existir. la llengua dels ocells.
Guanyarem trenta mil batalles va dir el general
a la tropa però mai ens podran manllevar allò que ens aguanta.
La llum. La memòria.
|