Núvols
Hi havia una vegada un
planeta on, un dia, va deixar de ploure.
Així, perquè sí.
De res van servir els
estudis científics, els llençaments
de coets, els balls indis de la pluja ni les processons cristianes, de
res serví agafar ídols i submergir-los en aigua.
Mentre el cel s'omplia de
núvols i més núvols, es
van assecar les capçaleres dels rius i, després, les
desembocadures. Es van assecar els mars. Primer, els més petits,
i els oceans semblaven una trista bassa. L'aigua s'evaporava,
però no tornava a la terra. Una espessa capa de
núvols, blancs com el cotó, cobria el cel i els dies eren
grisos, sense sol, xafogosos.
La gent acabà aviat
amb les existències de tot
allò que es pogués beure. S'acabà el vi, els
refrescos, la cocacola, l'aigua amb
gas i sense. Les plantes s'assecaven. Morien els animals.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>