"SOM MÀQUINES BIOQUÍMIQUES"
 

Oportunista, abanderada del post-modernisme, la primera antropòloga del ciberespai... a Sherry Turkle, li diuen de tot. El seu pecat: submergir la pròpia ànima al món dels ordinadors per estudiar com la canvien.
 

Mercè Molist
Professora de sociologia al Massachussets Institute of Technology, Sherry Turkle té l’honor d’haver estat portada de la revista "Wired". El seu últim llibre, "Life on the Screen. Identity in the Age of Internet" (Vida a la pantalla. La identitat als temps d’Internet), és de lo last a l’imperi nord-americà. Hi explica el naixement de la nova consciència.

-Les nostres ments seran traspassades a les màquines, deixarem el cos enrera?
-Algú ha tingut aquesta fantasia, però jo no. És part de la mitologia de la informàtica, que no té res a veure amb l'anàlisi crític.
-Doncs a la inversa: ens estem tornant ordinadors?
-La seva presència fa que cada vegada més ens preguntem fins a quin punt les persones som "màquines" -d'alguna manera, som màquines bioquímiques. L'existència dels ordinadors "intel.ligents", per altra banda, ens està obligant a redefinir la nostra idea d'"intel.ligència".
-Quan t'has comunicat amb un altre ordinador, has pensat mai: qui em contesta és una persona o una màquina?
-Hi ha programes d'Intel.ligència Artificial que et poden arribar a enganyar, però només si et circumscrius a temes molt concrets. Al futur, n'hi haurà de millors, però la gent també s'inclinarà cada cop més a pensar: "D'acord, una màquina em pot fer creure que és una persona, però això no canvia res de les diferències fonamentals entre nosaltres".
-Com seran les filles i fills de la informàtica?
-Un gran canvi és que la nostra canalla veu l'ordinador com una màquina amb psicologia. La seva definició sobre "la màquina" és nova, li donen atributs que abans només associàvem als humans.
-Vivifiquen els ordinadors?
-No ben bé: saben que no tenen vida física però creuen que la tenen psicològica.
-"Life on the Screen" dóna per inaugurada la Cultura de la Simulació. Què és això?
-Un món on cada cop més ens acostumem a tractar amb representacions dinàmiques de la realitat: els experiments ja es fan amb probetes virtuals.
-Demà tindrem una vida virtual al ciberespai i una de real a casa?
-La dicotomia entre virtual i real és falsa. Crec que viurem cada vegada més la nostra vida real als dos llocs i utilitzarem allò virtual per augmentar la qualitat del món real.
-El ciberespai canviarà les nostres emocions?
-La gent hi està traslladant alguns aspectes de la seva vida emocional, ho veuen com un lloc segur perquè estan protegits per la pantalla.
-La idea central del llibre és que anem cap a "una nova forma d'identitat, descentralitzada i múltiple". Què vol dir això?
-Ens despertem com a amants, fem l'esmorzar com a mares, treballem com a advocats... Tots tenim l'experiència de ser "molts" a la vegada. El ciberespai concreta aquest fenòmen i l'eleva.
-???
-La metàfora de les finestres a la pantalla (com fa el programa Windows) explica la nova identitat: som simultàniament en diferents finestres o móns on estem representats de formes diferents.
-Descentralització, multiplicitat, diversitat... això no és el caos?
-No del tot, descobrir-nos les diferents cares porta la consciència a un nivell superior.