BIBLIOTEQUES "ON LINE"
Les noves tecnologies revolucionen els dipòsits del coneixement
La biblioteca més gran de Catalunya naixerà el mes d'abril però no tindrà cap edifici descomunal. Els seus tres milions de documents s'emmagatzemaran en un ordinador. Serà el catàleg col.lectiu de les universitats públiques catalanes, el primer pas cap a la centralització informatitzada de tots els llibres que dormen als prestatges de les biblioteques catalanes. Al futur, qualsevol hi podrà accedir des de casa.
MERCÈ MOLIST
Imagineu que sou en una biblioteca
de la Universitat Autònoma de Barcelona, a punt de fer una investigació.
Seieu davant un dels ordinadors de la sala, connectat al catàleg
que conté les notícies bibliogràfiques de tots els
llibres, revistes i bases de dades en CD-ROM de les set universitats públiques
de Catalunya. Piqueu: "Tema: psicologia NOT Autor: corbella" i la màquina
us mostra la llista de tots els documents sobre psicologia que no hagi
escrit el famós Joan Corbella, amb el seu número de registre,
títol, autor, exemplars, localització i disponibilitat. Assenyaleu
el que us interessi i us ho envien en 24 hores.
Això no és res.
Les noves tecnologies estan revolucionant la professió i recerca
bibliogràfiques amb prestacions inimaginables. A tot el món
existeixen xarxes de biblioteques intercomunicades que permeten la circulació
internacional de documents. Encara que el 95% de la informació mundial
és en paper, cada cop més revistes, llibres tècnics
i enciclopèdies es publiquen en CD-ROM. A principis del segle XXI,
el 100% de les obres de consulta seran electròniques. Aviat, la
pantalla no ens mostrarà només el número de registre
o la biblioteca on podem trobar un llibre, sinó que l'obrirem, consultarem
i copiarem des d'un ordinador situat a centenars de quilòmetres
de distància. La Biblioteca del Congrés dels Estats Units
ja té cinc milions de documents digitalitzats.
El futur? Les biblioteques no
seran espais físics sinó bases de dades accessibles des de
casa que permetran, a la vegada, l'entrada a d'altres biblioteques-ordinador
en xarxa. Encara que també hi haurà problemes: si un únic
CD-ROM pot ser llegit per milions de persones, a quant l'hauran de fer
pagar les cases editores? I amb quins criteris funcionaran els drets d'autor?
No patiu, s'estudiarà quan toqui. De fet, ja s'ha començat:
El tema del LIBER d'aquest any serà precisament la gestió,
tractament i conservació de la informació electrònica.
El catàleg del sentit comú
Però tornem a la terra
i al catàleg col.lectiu que estrenaran el proper mes d'abril les
universitats públiques de Catalunya (Universitat de Barcelona, Autònoma,
Politècnica, Pompeu Fabra, Universitat de Girona, de Lleida i Rovira
i Virgili). En total sumen 3 milions de documents dels quals, de moment,
1,5 milions estan informatitzats. Fins ara cada universitat tenia el seu
propi catàleg, que es podia consultar "on line" (en xarxa) des de
les biblioteques de la mateixa universitat o d'altres universitats. Però
"era de sentit comú", segons Joan Majó, vice-rector de Comunitat
Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC) i coordinador del projecte, unir tots els catàlegs en un.
Per què?
"Optimització de recursos".
Primer, llibres, revistes i CD-ROMs massa cars es poden comprar conjuntament.
Segon, l'usuari no ha de consultar catàleg per catàleg de
cada universitat sinó que en una sola operació accedeix a
un fons més ampli. Tercer, abaratiment de les tasques de catalogació,
les més feixugues per al bibliotecari: en comptes d'escriure la
fitxa de cada llibre que s'entra al catàleg propi de la universitat
(que es mantindrà), es copien les fitxes si el llibre figura al
catàleg col.lectiu. Segons Lluís Anglada, director de biblioteques
de la UPC, en un any es poden catalogar 6.000 llibres per còpia
i només 1.500 d'originals.
El projecte té diferents
fases. A l'abril ja serà possible l'accés al catàleg
col.lectiu des de qualsevol universitat. Després vindrà el
préstec interuniversitari i la consulta de CD-ROMs en xarxa (les
universitat en tenen uns 150 en conjunt). La darrera fase serà la
connexió a d'altres xarxes catalanes i mundials. I qui ho paga?
De moment, subvencions, però està previst obrir el fons a
empreses privades mitjançant contractes que costejaran part del
manteniment.
Els primers passos
Encara que el catàleg
col.lectiu informatitzat sigui la sensació de la temporada, la feina
per arribar-hi ha durat anys. El 1979, les universitats Politècnica
i de Barcelona, juntament amb La Caixa de Pensions, van fer un primer assaig
d'automatització dels seus fons amb un programa creat pel Centre
de Càlcul de la UPC. Aviat, però, les tres entitats van separar
els seus camins.
Mentre La Caixa continua tenint
el mateix programa, amb els més d'un milió de llibres que
hi ha a les seves 101 biblioteques introduïts a l'ordinador, les universitats
se'n van desentendre perquè el programa no permetia el funcionament
"on line" de les biblioteques del sistema, només servia per tenir
el fons informatitzat.
La Universitat de Barcelona
(UB) fa el seu propi programa l'any 1984, anomenat BUBIS (Biblioteca de
la UB, Servei d'Informació). Des de llavors, tots els llibres nous
i revistes que entren a la biblioteca s'enregistren a l'ordinador. Però
la feina grossa és per als documents anteriors a aquesta data. Encara
avui no s'han acabat d'informatitzar els gairebé dos milions de
llibres, alguns incunables del segle XV, que guarda la biblioteca universitària
més gran de Catalunya. L'any 1990 es va substituir el programa BUBIS,
que havia quedat obsolet, pel SIRTEX (Sistema Integrat de Reconeixement
Virtual), utilitzat a la Biblioteca Nacional de Madrid, el Ministerio de
Defensa, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional
i el servei de Documentació de Televisió Espanyola.
La Universitat Politècnica
va crear un programa informàtic propi l'any 1986, el MDUP (Mòdul
Documental Universitat Politècnica) però l'empenta grossa
va venir l'any 1990, amb l'adquisició del VTLS (Virginia Technology
Library Sistem), creat per la Universitat Politècnica de Virgínia
i usat a la Biblioteca Nacional d'Escòcia, el Canadà, Finlàndia,
França, Malaisia, Singapur, Suècia o Suïssa. La compra
es va fer conjuntament amb l'Universitat Autònoma (UAB) i la Pompeu
Fabra (UPF). Aquestes tres universitats són les úniques que
tenen el 100% del seu fons automatitzat. Però, per a què
serveix tanta informàtica?
Treball informatitzat
Al bibliotecari, la màquina
li automatitza les tasques d'adquisició (gestió de les compres,
factures), catalogació, control d'arribada de revistes i control
dels préstecs. Excepte la UB, totes les biblioteques universitàries
tenen el préstec informatitzat: un lector òptic introdueix
a l'ordinador el codi de barres del llibre i el del carnet de l'usuari
que el demana. La màquina fixa el termini i, en cas de no retorn,
escriu les cartes de reclamació. A tots els ordinadors de les biblioteques
del sistema consta el nom de la persona "despistada" que no podrà
agafar cap més llibre fins que no actualitzi el seu deute.
A l'usuari, la màquina
li ofereix el "Open Public Acces Catalogue" (OPAC) on troba els llibres
que l'interessen a partir de variables com el nom de l'autor, la matèria,
el títol, l'editorial, etc. De cada document n'apareix la fitxa
bibliogràfica, el nombre d'exemplars disponibles i el centre de
la universitat on es pot trobar. També hi ha un lector centralitzat
de bases de dades en CD-ROM on es pot accedir, com en el cas del catàleg,
des de qualsevol ordinador de les biblioteques o dels departaments de la
universitat. Només dues, la UPF i la UAB, deixen entrar els usuaris
des d'ordinadors particulars. A la resta hi ha encara reticències
per -ho diu Lluís Anglada, de la UPC- "raons de seguretat informàtica
com la possibilitat de manipulacions o d'introducció de virus".
Però la biblioteca del
futur no és només aquella que ofereix els seus serveis informatitzats,
sinó la que està connectada "on line", per mitjà de
mòdems i línia telefònica o bé fibra òptica,
a d'altres sistemes. Això és l'Anella Científica,
inaugurada fa un any i gestionada per la Fundació Catalana per a
la Recerca, una mena de micromón on viuen i es comuniquen les biblioteques
de la UB, UAB, UPC, UPF, Universitat de Girona (UdG), de Lleida (UdL),
Rovira i Virgili (URV), Universitat Jaume I de Castelló, l'Institut
del Teatre i les biblioteques populars de la Diputació. L'Anella
permet, a més, la connexió a d'altres xarxes del món,
bibliotecàries o no, que formen la gran teranyina InterNet.
Les públiques no corren
El panorama a les biblioteques
públiques de Catalunya no és tan modern com a les universitàries.
Les úniques que funcionen "on line" són les de la Diputació,
i no totes. A La Caixa i la Generalitat tenen un catàleg col.lectiu
centralitzat on s'imprimeixen les fitxes de llibres que s'envien a les
biblioteques. Però anem per parts.
La Xarxa de Biblioteques Populars
de la Diputació inicia la informatització del seu fons l'any
1990 a l'acabada d'inaugurar biblioteca Joan Miró. Fins ara, els
ordinadors només entren a les grans biblioteques de Barcelona o
el seu entorn. N'hi ha 20, totes "on line". Les noves compres, des del
1990, s'entren directament a l'ordinador central.
De les 130 biblioteques depenents
de la Generalitat de Catalunya, 10 tenen el fons informatitzat, però
no estan "on line". La base de dades col.lectiva s'inicia el 1992 amb el
programa Sicab, creat pel Centre d'Informàtica de la Generalitat,
que ja utilitzava la Biblioteca de Catalunya des del 1991. Però
el programa Sicab ha quedat obsolet, com diu Vinyet Panyella, gerent de
la Biblioteca de Catalunya: "L'ideal de qualsevol programa és que
integri totes les funcions bibliogràfiques: catalogació,
gestió de col.leccions, catàleg en línia (OPAC), circulació.
Aquest només serveix per catalogar i consultar, no permet el prèstec
informatitzat ni la interconnexió fora de la xarxa local". S'ha
de canviar, i aquí comencen els problemes.
El catàleg de la discòrdia
La Llei del Sistema Bibliotecari
de Catalunya, aprovada el 3 de març del 1993, exigeix la creació
informàtica del Catàleg Col.lectiu de totes les biblioteques
del país (universitàries, públiques, escolars, especialitzades
i Biblioteca de Catalunya). Abans d'arribar-hi, cal anar creant diferents
catàlegs col.lectius, com el que ja han engegat les universitats.
El més important serà el catàleg del Sistema de Lectura
Pública de Catalunya, que vol dir unir els fons de les biblioteques
públiques de la Diputació, la Generalitat i La Caixa en un
sola base de dades on es pugui accedir des de qualsevol terminal del Sistema.
En total, uns cinc milions de documents. A La Caixa no hi ha problema,
perquè està desmantellant la seva xarxa i la "regala" a ajuntaments
i Generalitat. Però a la Diputació, la resistència
es preveu numantina i el programa informàtic que haurà d'utilitzar
el Sistema de Lectura Pública de Catalunya s'ha convertit en el
seu cavall de batalla.
"Si aquest catàleg col.lectiu
no utilitza el nostre programa (VTLS), ens serà més difícil
accedir-hi perquè, encara que sigui compatible, no serà endollar
i veure'ns", es queixa Núria Ventura, cap del Servei de Biblioteques
Populars de la Diputació, que recorda que les biblioteques públiques
provincials d'Espanya tenen greus problemes de connexió perquè
no utilitzen els mateixos programes. En canvi, i sense negar les bondats
del VTLS, M. Dolors Portús, responsable de les biblioteques de la
Generalitat, no creu en la uniformització programàtica: "No
totes les biblioteques estan al mateix nivell, són diferents, cada
centre ha de trobar el programa que se li adapti en funció de les
seves necessitats, sempre que sigui compatible".
A la polèmica, s'ha afegit
Lluís Bagunyà, president del Col.legi de Bibliotecaris, que
es queixa que no se li hagi demanat assessorament: "El problema no és
el programa sinó no haver-se fixat objectius concrets, falta un
cap que planifiqui amb criteris tècnics i no polítics". Per
Bagunyà, l'important són els serveis que donarà el
Sistema de Lectura Pública de Catalunya: com es farà el préstec?
Tot l'accés serà "on line"? O és millor tenir el catàleg
col.lectiu en CD-ROM? Com es faran els serveis de suport: assessorament,
descomptes, tractes amb la Societat General d'Autors? L'adquisició
serà cooperativa? Totes les biblioteques estaran obertes a InterNet?
Gresca a la universitat
I per acabar d'embolicar la
troca, les universitats, cansades d'esperar el desenllaç de la batalla
i atiades per la Direcció General d'Universitats de la Generalitat,
tiren pel dret i decideixen fer el seu propi catàleg col.lectiu...
amb el programa VTLS! (Un argument més que ara utilitza la Diputació
per demanar la uniformització). Però també aquí
han sorgit diferències. La "víctima" ha estat la Universitat
de Barcelona, que fins ara funcionava amb el programa Sirtex i s'ha vist
obligada a canviar a VTLS. Això no agrada la gent del servei de
biblioteques.
Dolors Lamarca, directora de
la biblioteca de la UB, ho explica amb humor: "Com deia Josep Pla, ja que
no podem ser tots rics, serem tots pobres". I ho desenvolupa Lluïsa
Núñez, sots-directora d'Informatització: "Nosaltres
no som una biblioteca estàndard, per això ens hem fet un
sistema informàtic a mida. El programa VTLS no té res millor
que el nostre, a part del préstec; a més, la catalogació
és lenta". A la UB es queixen també de l'alt pressupost del
canvi: 116.674.154 pessetes, de les quals 12.697.258 són de manteniment
anual. Fins ara el manteniment del sistema informàtic no costava
ni un duro perquè el feien els mateixos tècnics de la universitat.
Joan Majó, coordinador
del projecte del Catàleg Col.lectiu de les biblioteques universitàries,
declara desconèixer el malestar de la UB. A ell, li agrada el sistema
VTLS perquè "és un dels cinc millors que hi ha al mercat"
i en destaca les facilitats de connexió "on line", a més
del fet que totes les universitats l'utilitzen.
I els entesos què hi
diuen? Lluís Ferrer, coordinador tècnic de l'Anella Científica:
"S'ha demostrat tècnicament que és millor que tothom tingui
el mateix programa perquè, encara que en trobis un que sigui compatible,
no serà òptim. Això ens passa a nivell internacional,
on no tothom usa el mateix: per accedir a la Biblioteca del Congrés
dels Estats Units has de tenir un traductor de programes".
El catàleg fora d'hores
I així, la informatització
de les biblioteques de Catalunya comença a semblar una pel.lícula
dels germans Marx. Però aquí no s'acaba la cosa perquè
l'objectiu final, com dèiem abans, és la creació del
gran Catàleg Col.lectiu del Sistema Bibliotecari de Catalunya, que
agruparia tots aquests conflictius catàlegs sota l'ala de la Biblioteca
Nacional de Catalunya. I, és clar, quin programa s'utilitzarà?
Antoni Dalmau, diputat al Parlament
pel Partit dels Socialistes de Catalunya, està convençut
que "no poden haver-hi problemes d'interconnexió entre les biblioteques,
el millor és utilitzar totes el mateix programa, mantenint la independència
de gestió". I discrepa Vinyet Panyella, gerent de la Biblioteca
de Catalunya: "No tothom va amb un sis-cents per la carretera: la realitat
europea i nord-americana demostra que la varietat de programes és
gran i l'esforç de comunicació només s'ha de centrar
en els estàndards i el protocol de comunicació". I afegeix:
"Una Biblioteca Nacional necessita unes prestacions molt específiques,
només n'hi ha una a cada país!".
Quin exemple ens dóna
l'estranger? De batibull. Les biblioteques holandeses estan unides en xarxes
locals que utilitzen programes diferents però compatibles i aboquen
els seus fons a un catàleg nacional amb programa propi. A Dinamarca
també hi ha diversitat de programes, i de problemes, perquè
no són tots compatibles. A Finlàndia, en canvi, tothom usa
el mateix. A Gran Bretanya, per no perdre el costum, tenen un programa
difícil de trobar en altres països.
Però abans de posar-se
a discutir sobre el famós Catàleg Col.lectiu, a la Biblioteca
de Catalunya li fa falta tancar la informatització d'un fons que
sembla no acabar-se mai: des de l'any 1990, només hi ha hagut temps
d'entrar a l'ordinador els registres antics corresponents a la lletra A.
Després, es podrà parlar de fer-ne una administració
"integrada, que doni cabuda a totes les operacions en tant que Biblioteca
Nacional, des de la gestió del dipòsit legal fins l'accés
a InterNet passant pel préstec individual i interbibliotecari",
somia Panyella. N'hi ha per dies.
PER A QUÈ SERVEIX TANTA INFORMÀTICA?
L'anomenada Revolució
de la Informació està canviant radicalment la professió
i recerca bibliogràfiques. Es diu que la biblioteca del futur no
serà cap espai físic sinó un ordinador ple de bases
de dades, accessible des de casa, que permetrà, a la vegada, la
connexió a d'altres biblioteques-ordinador.
De moment, al bibliotecari se
li han automatitzat les tasques d'adquisició (gestió de les
compres, factures), catalogació, control d'arribada de revistes
i de préstecs. Un exemple: amb un lector òptic s'introdueixen
a l'ordinador el codi de barres del llibre i el del carnet de l'usuari
que el demana. La màquina fixa el termini i, en cas de no retorn,
escriu les cartes de reclamació. A tots els ordinadors de les biblioteques
del sistema consta el nom de la persona "despistada" que no podrà
agafar cap més llibre fins que no actualitzi el seu deute.
A l'usuari, la màquina
li ofereix el "Open Public Acces Catalogue" (OPAC) on troba els llibres
que l'interessen a partir de variables com el nom de l'autor, la matèria,
el títol, l'editorial, etc. De cada document n'apareix la fitxa
bibliogràfica, el nombre d'exemplars disponibles i la biblioteca
on es pot trobar. Les universitats catalanes ofereixen també els
serveis d'un lector centralitzat de bases de dades en CD-ROM on es pot
accedir, com en el cas del catàleg, des de qualsevol ordinador de
les biblioteques. Només dues, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat
Autònoma de Barcelona, deixen entrar els usuaris des d'ordinadors
particulars. A la resta hi ha encara reticències per -ho diu Lluís
Anglada, cap de Biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya-
"raons de seguretat informàtica com la possibilitat de manipulacions
o d'introducció de virus".
Però la biblioteca del
futur no és només aquella que ofereix els seus serveis informatitzats,
sinó la que està connectada "on line", per mitjà de
mòdems i línia telefònica o bé fibra òptica,
a d'altres sistemes. Això és l'Anella Científica,
inaugurada fa un any i gestionada per la Fundació Catalana per a
la Recerca, una mena de micromón on viuen i es comuniquen les biblioteques
de la UB, UAB, UPC, UPF, Universitat de Girona (UdG), de Lleida (UdL),
Rovira i Virgili (URV), Universitat Jaume I de Castelló, l'Institut
del Teatre i les biblioteques populars de la Diputació. L'Anella
permet, a més, la connexió a d'altres xarxes del món,
bibliotecàries o no, que formen la gran teranyina InterNet.
Encara que el 95% de la informació
mundial és en paper, cada cop més revistes, llibres tècnics
i enciclopèdies es publiquen en CD-ROM. A principis del segle XXI,
el 100% de les obres de consulta seran electròniques. Aviat, la
pantalla no ens mostrarà només el número de registre
o la biblioteca on podem trobar un llibre, sinó que l'obrirem, consultarem
i copiarem des d'un ordinador situat a centenars de quilòmetres
de distància. La Biblioteca del Congrés dels Estats Units
està digitalitzants cinc milions dels seus documents.
Però el futur porta
nous problemes: Si un únic CD-ROM pot ser consultat per milions
de persones, a quant l'hauran de fer pagar les cases editores? Ens cobraran
l'accés als llibres d'una biblioteca pública? Amb quins criteris
funcionaran els drets d'autor? La Ligue de Bibliothèques Europeennes
de Recherche (LIBER) ja s'ha posat a la feina i, en la conferència
anual que celebrarà la primera setmana de juliol a Lovaina, tractarà
monogràficament la gestió, conservació i circulació
de la informació electrònica
BIBLIOTEQUES AMB CATÀLEGS
INFORMATITZATS
Programa Llibres i col.leccions
de Any
revistes
automatitzats inici
BIBLIOTECA SICAB (en 231.185*
+ CD-ROM 1991 DE CATALUNYA procés de
desaparició)
BIBLIOTEQUES UNIVERSITÀRIES
Públiques
-U. Autònoma
VTLS 475.000 + CD-ROM 1990
-U. de Barcelona VTLS
415.666 + CD-ROM 1984
-U. Pompeu Fabra VTLS
167.000 + CD-ROM 1990
-U. Politècnica VTLS
200.000 + CD-ROM 1986
-U. de Girona VTLS
80.000 + CD-ROM 1992
-U. de Lleida VTLS
21.000 + CD-ROM 1987
-U. Rovira i Virgili VTLS
60.000 + CD-ROM 1985
Privades
-U. Ramon Llull SABINI/
71.319 1988
TINLIB i
VTLS
BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES
Xarxa La Caixa MBUP
1.200.000 1979
Xarxa Diputació VTLS
530.000 1990
Xarxa Generalitat SICAB (en
100.000* 1992
procés de
desaparició)
BIBLIOTEQUES ESPECIALITZADES
F. Antoni Tàpies VTLS
13.800 + CD-ROM 1991
Institut del Teatre VTLS
9.000 + CD-ROM 1993
I. d'E. Ilerdencs ALEP
5.000 1992
* Les biblioteques concertades amb la Generalitat compten el catàleg exclusivament per notícies bibliogràfiques i no volums. Una notícia pot contenir només un volum, deu o tota l'enciclopèdia Espasa.
CD-ROM = lector de CD-ROMs i bases
de dades en aquest format.