Hi havia moments, en aquella bogeria feta realitat, que semblava que el dolor era tan fort que li seria impossible d'aguantar. Completament impossible. Tan gran i profund que li podia buidar les entranyes d'un sol cop, des del coll fins la matriu.

A vegades li marxava l'alè, de tant dolor. Sentia com una llossa, damunt seu, el pes de la injustícia, fora de control. Vençut el Karma i perduda tota noció de felicitat, presonera de la inseguretat.

L'ombra que s'engrandeix fins límits impossibles. Que se't cruspeix viva i no pots lluitar, sense mans, arrossegada per l'embat de les ones. I t'ofegues. T'ofegues.