Núvols 3



Es miraren cara a cara, les mirades enfrontades i observant-se la tristesa i desesperació. D'ell també sorgí una llàgrima. I de cada un dels homes i dones que allà es congregaven.

Llavors, se sentí un temible soroll que els deixà garratibats. Ja no recordaven com sonaven els trons. En vingueren més, i llamps, i aquell cant ja tan poc familiar de les gotes que esclaten damunt la terra. Aquell cant del cel quan canta, les mil gotes que repiquen.